Per als que munten tots el anys i per als que vullguen muntar per primera vegada, ací teniu l’horari de les Entradetes d’Alcoi de 2009.
Enguany ni la banda de Xixona ni la Colla els Arreplegats (de moment) participaran en les entraetes però valdrà la pena anar a Alcoi i sentir bona música, si ixen esquadres especials millor.
La Banda de Xixona i la Colla els Arreplegats en una entraeta d’Alcoi de 2008. Marxa mora “No ho fare mes” en l’esquadra especial de la filà Abencerrajes.
Jo crec que açò més que contar un conte és falta de faena. Si contar un conte necessita la seua gràcia, imagineu contar-lo dient les paraules del revés.
He trobat dos versions de este conte: la versió “Oficial”, que està ben feta i et fa riure i la versió “Juanito” que et fa riure però es un desastre com un piano.
Versió “Oficial”.
Esta es va fer al programa de Buenafuente de TV3 Un altra cosa. El conte el conta l’humorista Toni Albà (el temps que haurà perdut per memoritzar tota la historieta).
Versió “Juanito”.
Esta versió es va fer en un sopar de La Colla en el restaurant Laguna, antigaVenta Sant Jordi, i es prou diferent a l’oficial. El conte arranca en l’himne de la Canyeta (que no el sap i soles canta una estrofa) després continua en el que es realment el conte (que comença per la mitat, no l’acaba i no se li enten res) i acaba en una versió pocasustancia o com ell diu, porno. Un desastre.
Dimarts passat va ser l’aniversari de Maria on va complir 2? anyets i el dissabte ens va convidar a dinar al seu mas. Quina va ser la meua sorpresa quan vaig arribar i vaig vore al Grup de danses de Xixona, al que Maria pertany, i vaig pensar: Colometa d’ací ixes ballant la dansa.
Ens vam fer la cerveseta, un bon plat d’arròs en conill, pastel, mistela, gintonic i tot el que es va presentar.
Van haver regals i bufaeta de ciri.
Però el millor moment va ser quan van aparéixer les guitarres, bandúrries i el uquelele de Juan Jesus. Van arrancar en “La Sandinga”, una Sandinga diferent en una estrofa final composta per a l’ocasió per Lluís, tot un mestre.
Van continuar en “La Jota”.
La cosa es va allargar fins altes hores de la nit. Açò és un dia ben aprofitat. Gràcies Maria.
Este és un pasdoble prou difícil d’escoltar al carrer. L’última volta que el vaig sentir va ser en la presentació de bandes de Xixona l’any 2007. Aquest pasdoble escrit per el compositor Pedro Sosa ens presenta un solo de bombardino que posa la pell de gallina.
En este video sentireu un tros de la interpretació que va fer la Banda de la Pobla del Duc en la presentació de bandes. Atenció al solo de bombardino.
Oh noble y bella ciudad que alza su mole amparada por las rocas negruzcas que coronan las ruinas del castillo árabe… Más de una vez, mi humilde pluma cantó la insólita hermosura de ese puñado de casas de color ocre, que tal viejo urbanismo apiñado, es tan entrañable por ser bello como por ser paraje arcaico, en el que vivieron los que nos precedieron en la vida, legándonos arraigadas tradiciones repletas de costumbres ejemplares.
La marcha del tiempo.
Antonio Monerris Hernández
Cronista Oficial de festes de Xixona de 1978.
I que millor manerad’estrenar-me en el blog que amb un vídeo de festes (que estrany, Colometa parlant de festes). Un vídeo que ens porta a l’any 1977, als dies 20, 21 i 22 d’agost. Un vídeo que quan l’acabes de vore penses: “Mare meua com canvia el temps”. En ell voreu infinitat de coses curioses: els homes desfilant agarrats del braç, el castell al pati de les escoles, els verds fent la serp i moltes mes coses que vull que descobriu vosaltres.
Les capitanies les van ostentar els Cavallers del Cid i els Moros Blaus. El capità cristià, Liberato Sanz, fundador dels Cavallers del Cid i fester de l’any de 2005. Del capità moro, després de mirar els programes de 1977 i 1978, no he trobat ni el nom, soles tinc entés que era alcoià. La presidència de l’Associació de festes, que eixe any complia soles dos anys, l’ostentava Francisco Iváñez Verdú “Sisco”.
El vídeo esta gravat en “super 8″ d’ahí la baixa qualitat i la inexistència de so, cosa que no lleva que a mes d’un se li posen els pels de punta.