Marxa mora dedicada a José Luis Boti Fuentes de la filà Realistes d’Alcoi i estrenada el 20 d’abril de 2008 en l’ultima entraeta oficial d’eixe any a Alcoi. Va ser interpretada per l’Aliança de Mutxamel en la fila Berberiscos d’Alcoi.
Més que la marxa mora, que a mi m’agrada, el que vull que vegeu es el vídeo en el que es pot escoltar. En el vídeo trobem imatges de les festes d’Alcoi de finals dels 70 si no m’equivoque, on podem vore unes quantes esquadres especials prou curioses i algunes un poc desbarataes, “eran otros tiempos”.
Atenció al minut 3:37, pareix Luis “El lechero” al minut 6:55 en el vídeo que vaig penjar de les festes del 77 .
Com tots els anys, ja en son uns quants, no podia faltar la visita a les festes d’Alcoi. Enguany dos dies, el dia de l’entra i el dia dels trons, no se quin em va agradar més.
El dia de l’entra com sempre: matinar, cantuesos, cervesa (que no falte), tocar, no vore la mitat de l’entrà. De l’entrà podem destacar:
La foto en el doble de l’alcalde de Xixona
L’entrevista de la C.O.P.E. a Adrianet
I la carrossa dedicada als terroners en dos guerrers traient una cuita
De l’entra em quede en l’esquadra especial dels Aragonesos i en la peça del capità moro “Santiago Capitan Abencerraje” (vaig tocar en l’esquadra i en el capità moro per això es lo millor de l’entrà).
El tercer dia vam anar Adrianet, Ferretero i jo a tocar en la filà Maseros. A les 17:00 havíem acabat però entre unes coses i altres sens van fer les 4 del matí, coses de ser music. El putxero dels Maseros molt bo. A lo que no estic acostumat es a vore als cambrers de la filà en “pajarita”, falta de costum.
En definitiva, de categoria. Encara em queda per vore la diana del cavallet i l’ambaixada dels Andalusos i Maseros, a vore si l’any que ve puc anar.
Ací teniu algunes fotos, no espereu trobar fotos de les esquadres ni dels càrrecs:
Enguany podem dir que Mentxovellosa muntat de zero a mitja estrella. Ens em superat.
Em tingut “grifo” per l’aigua, café calent, copons de cristall per fer-nos els cubates, un lloc blanet on dormir, guitarra, etc. Estàvem tant be, que ens vam quedar un dia més.
Anècdotes se’n podrien contar dos mil: la sardina que li va “sentar” mal a Juanito, que tinguérem 7 plàtans per a 8 persones durant 3 dies, els meus ronquits, la destrossa de la Nintendo, la monyica del pis de dalt, la bota del mas de Montse, la cançó de Luis Miguel, la guerra sifó vs botella de sidra i com no les trabucades i els petards.
Donar les gràcies a Montse, Javier, Conchi i “Txeno” per convidar-mos o millor dit aguantar-mos en els seus masos.
Ací teniu les fotos i un vídeo del ratet en el que ens van visitar “Cototet” i “Xusmy” vinguts des de Nutxes.
Una curiositat, la música que sona en els video i que de segur tots coneixeu i heu xiulat alguna vegada es titula “Entry of Gladiators” escrita al 1897 pel músic txec Julius Fucík. Al 1910 el compositor Louis-Phillipe Laurendeau va fer un arranjament de la peça per a banda i la va titular “Thunder and Blazes”.
Comencem el dia en la Presentació de Bandes. De les 5 bandes que van participar soles en recorde 4: La banda de la Torre de les Maçanes, la de Busot, la de Benigànim i la de la Pobla del Duc. Al final de la presentació van interpretar totes juntes l’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor Grau.
Sobre l’una del mig dia cerveseta obligà en el bar Pepet per després anar a dinar a la kàbila dels Marrocs. Este dinar es fa perque antes la filà Creuats, filà desapareguda de les Festes d’Hivern, dinava en la kàbila dels Marrocs i per la nit els Marrocs sopaven amb ells en la kàbila dels Gelaors. Encara que la filà Creuats ja no existeix, els Marrocs continuen esta tradició.
De la kàbila dels Marrocs pasem al local de la Colla. En este punt la cosa comença a desmadrar-se i si no fora per la pausa que fem tocant en l’entrà el dia podria acabar prou mal. En l’entrà vam tocar: La Rosa i el Drac, Aralk, Creu Daurà i Aragonesos 99. Per finalitzar l’entrà, encara que no hi ha costum com en les festes d’agost, vam desfilar darrere de l’ultima banda i vam fer un poc l’indio com sempre.
I com no, sopar en el Hermano. El sopar va estar amenitzat per l’himne de la Canyeta (crec que el vam sentir 4 o 5 voltes).
Dels balls de Juanito, el ratet disparant en la paraeta de l’escopeta i de l’hora que va arribar Fco. a casa millor no parlar.
Enhorabona als festers per l’entrà i per les festes en general. Ànim i l’any que ve més.
Per als que munten tots el anys i per als que vullguen muntar per primera vegada, ací teniu l’horari de les Entradetes d’Alcoi de 2009.
Enguany ni la banda de Xixona ni la Colla els Arreplegats (de moment) participaran en les entraetes però valdrà la pena anar a Alcoi i sentir bona música, si ixen esquadres especials millor.
La Banda de Xixona i la Colla els Arreplegats en una entraeta d’Alcoi de 2008. Marxa mora “No ho fare mes” en l’esquadra especial de la filà Abencerrajes.
Jo crec que açò més que contar un conte és falta de faena. Si contar un conte necessita la seua gràcia, imagineu contar-lo dient les paraules del revés.
He trobat dos versions de este conte: la versió “Oficial”, que està ben feta i et fa riure i la versió “Juanito” que et fa riure però es un desastre com un piano.
Versió “Oficial”.
Esta es va fer al programa de Buenafuente de TV3 Un altra cosa. El conte el conta l’humorista Toni Albà (el temps que haurà perdut per memoritzar tota la historieta).
Versió “Juanito”.
Esta versió es va fer en un sopar de La Colla en el restaurant Laguna, antigaVenta Sant Jordi, i es prou diferent a l’oficial. El conte arranca en l’himne de la Canyeta (que no el sap i soles canta una estrofa) després continua en el que es realment el conte (que comença per la mitat, no l’acaba i no se li enten res) i acaba en una versió pocasustancia o com ell diu, porno. Un desastre.
Dimarts passat va ser l’aniversari de Maria on va complir 2? anyets i el dissabte ens va convidar a dinar al seu mas. Quina va ser la meua sorpresa quan vaig arribar i vaig vore al Grup de danses de Xixona, al que Maria pertany, i vaig pensar: Colometa d’ací ixes ballant la dansa.
Ens vam fer la cerveseta, un bon plat d’arròs en conill, pastel, mistela, gintonic i tot el que es va presentar.
Van haver regals i bufaeta de ciri.
Però el millor moment va ser quan van aparéixer les guitarres, bandúrries i el uquelele de Juan Jesus. Van arrancar en “La Sandinga”, una Sandinga diferent en una estrofa final composta per a l’ocasió per Lluís, tot un mestre.
Van continuar en “La Jota”.
La cosa es va allargar fins altes hores de la nit. Açò és un dia ben aprofitat. Gràcies Maria.
Este és un pasdoble prou difícil d’escoltar al carrer. L’última volta que el vaig sentir va ser en la presentació de bandes de Xixona l’any 2007. Aquest pasdoble escrit per el compositor Pedro Sosa ens presenta un solo de bombardino que posa la pell de gallina.
En este video sentireu un tros de la interpretació que va fer la Banda de la Pobla del Duc en la presentació de bandes. Atenció al solo de bombardino.
Oh noble y bella ciudad que alza su mole amparada por las rocas negruzcas que coronan las ruinas del castillo árabe… Más de una vez, mi humilde pluma cantó la insólita hermosura de ese puñado de casas de color ocre, que tal viejo urbanismo apiñado, es tan entrañable por ser bello como por ser paraje arcaico, en el que vivieron los que nos precedieron en la vida, legándonos arraigadas tradiciones repletas de costumbres ejemplares.
La marcha del tiempo.
Antonio Monerris Hernández
Cronista Oficial de festes de Xixona de 1978.
I que millor manerad’estrenar-me en el blog que amb un vídeo de festes (que estrany, Colometa parlant de festes). Un vídeo que ens porta a l’any 1977, als dies 20, 21 i 22 d’agost. Un vídeo que quan l’acabes de vore penses: “Mare meua com canvia el temps”. En ell voreu infinitat de coses curioses: els homes desfilant agarrats del braç, el castell al pati de les escoles, els verds fent la serp i moltes mes coses que vull que descobriu vosaltres.
Les capitanies les van ostentar els Cavallers del Cid i els Moros Blaus. El capità cristià, Liberato Sanz, fundador dels Cavallers del Cid i fester de l’any de 2005. Del capità moro, després de mirar els programes de 1977 i 1978, no he trobat ni el nom, soles tinc entés que era alcoià. La presidència de l’Associació de festes, que eixe any complia soles dos anys, l’ostentava Francisco Iváñez Verdú “Sisco”.
El vídeo esta gravat en “super 8″ d’ahí la baixa qualitat i la inexistència de so, cosa que no lleva que a mes d’un se li posen els pels de punta.
