Ací vos deixe el vídeo que la Federació de Festes de Xixona va projectar en la presentació del Programa de Festes 2010 de Xixona. En el vídeo podem vore algunes de les pàgines principals del programa entremesclades en retalls del vídeo oficial de Festes de 2009. El pasdoble que podeu escoltar al vídeo es “L’Alcàsser Contestà” de Jose Francisco Molina Perez.

Enguany ens l’hem passat cantant ranxeres al mes pur estil mexicà però sense oblidar les costums de sempre, trons, trabucs, menjar i beure. Soles ens ha faltat el moment de “tecnologia redotada”, l’any que ve serà.

Quan Fabian , Faloco per a la resta,  em va fer aquest regal (va ser el seu regal del meu 29 aniversari)  van ser unes  setmanes d’un poc “d’agobio”, de no saber que posar, de no saber que escriure.  Després vaig anar soltant-me i agarrant-li gustet a tot açò. El vore la gent que entrava  al blog, els comentaris, el que em deien els  que el llegien  pel carrer va fer que m’agradara cada volta més. Se que estes ultimes setmanes l’he tingut oblidat i molts pensaran el dit “arrancà de cavall, parà de somera” (tenia ganes de posar esta frase) però vull tornar a agarrar la “seguieta” i no tindre’l tant de temps parat.

Parlem de xifres. Estic mes que sorprés i no haguera pensat mai que tanta gent entrara a este blog. Estos son els números:

Total de visites: 7264

Millor dia: 9/02/2009 (131 visites)

36 posts (sense contar este)

140 comentaris

Jo no se si estos números son bons però jo estic més que satisfet.

Gràcies als que llegiu les cosetes que pose i en especial al meu amic Fabian per regalar-me’l i ajudar-me a dur-lo el millor possible.

I com és un dia senyalat perqué jo hui faig “vint-i-deu” anys, vos deixe un parell de vídeos i uns arxius per a descarregar que crec que vos agradaran.

La Jota, ballada pel Grup de Coros i Danses de Xixona al concurs provincial l’any 1976.

La Sandinga ballada pel Grup de Coros i Dances de Xixona l’any 1963. El que canta es Luis, més conegut per Luis “El Cantaor”. Ja sabeu d’on li ve el malnom.

I una de moros i cristians. Ací vos podeu descarregar el audio de ambaixades de 2009 de Xixona (ambaixada del moro, del cristià i el moro traïdor). Gràcies a la Federacio de Festes per deixar-me posar estos arxius.

Hui en el repàs diari que faig a internet m’he trobat en un vídeo que no podia deixar passar, un vídeo de l’any 1972. El vídeo és una gravació conservada a la “Subdirección General de los Archivos Estatales” on trobem al grup de cors  i danses d’aquell temps ballant La Sandinga. Desconec el lloc i la gent que ballava aquell any però intentaré informar-me.

Esta és la definició que ens fa de La Sandinga la persona que ha penjat el vídeo al Youtube: La Sandinga és un tipus de malaguenya que es ballava en rogle, canviant els balladors de parella al finalitzar cada cobla. Va ser estandaritzat per la Secció Femenina de Xixona. La cantadora canta amb un estil distint del que és més habitual sentir, i els balladors ballen amb un estil molt característic xixonenc.

Jo no se si aquest és el ritme correcte però veig que porten un ritme prou ligeret si el comparem en el ritme al que es balla actualment.

Ací teniu el vídeo.

Mai hauria pensat que una batuta fora capaç de fer arrancar l’orquestra sense traure-la de la seua funda. El més normal i que tots sabem és que en el moment en què el director alça la seua mà agarrant ben fort la batuta, tots els músics de l’orquestra és preparen per seguir les seues ordres i fer música. En este cas ha sigut diferent, l’orquestra va començar a tocar o “armar jaleo”  no tenint davant ni al director. Segur que ja es sabien les partitures de memòria.

Abans de donar la batuta de festes hi havien dos grups: un que parlava i feia molt soroll  (l’orquestra) i un altre que callava. Després de donar la batuta les coses han canviat: el grup que parlava i feia soroll (l’orquestra) ara és el que calla i el que abans callava ara és el que parla. Com  han canviat les coses! Cap la possibilitat que en contes de la batuta li em donat la vareta màgica de Harry Potter? Coses que passen.

Després de deixar-la caure ací teniu el vídeo de l’Himne de Festes 2009 “Fiesta en Jijona” de Vicente Pla Candela dirigit per  Joan Garcia Iborra e interpretat per les bandes: Unió Musical de Bocairent, Aliança de Mutxamel, Unió Musical de Busot, Artístico Musical Sant Roc de Castalla, Unió Musical de LLutxent, Societat Protectora Musical La Lira d’Alfarp, Societat Musical Lira Relleuense de Relleu, Banda de la Pobla del Duc, Societat Musical La Alianza de la Torre de les Maçanes i La Lira de Quatretonda.

Jo em quede en l’últim fort, sobre el minut 5:35.

Gràcies a Marisu i Jose  per deixar-me posar el seu vídeo.

Si quan Fabian (Faloco per a la resta) em va regalar el blog, jo haguera tingut aquest vídeo digitalitzat segurament este haguera sigut el meu primer post.

Segons ens han contat Antonio Bernabeu “Toni Francia” i Juan Escoda Moncho “Calderilla” tot va nàixer per alguna amistat que tenien Pepito Fajardo i Chicho Ibáñez.

Si no m’equivoque el programa es va emetre en desembre del 1982 en el programa titulat Un, dos, tres “Las fiestas regionales” on Chicho volia alguna cosa diferent i que no foren els desfiles que la gent estava acostumada a vore, per això van anar a pegar trabucades. Si ja es perillós un grapat de Moros Verds en un autobús, imagineu un grapat de moros Verds en un autobús, en pólvora (una cosa impensable en estos dies) i en algun “refrigerio” que de segur no era orxata.

El primer assaig ja va ser un desastre. A Chicho no se li ocorre un altra cosa que dir-los “Ustedes disparen como en su pueblo” i com el xixonenc es molt ben manat, es van posar a disparar trencant focus, càmares i foradant algunes lones del plató.

També ens han contat que per la kàbila dels Moros Verds encara està la gorra del guàrdia jurat. El que jo  se, és que un dels Moros Verds portava una càmara de fotos i estava prohibit fer fotos. Despres d’un parell de colps en el baret que hi havia (no van deixar ni gota) van acabar el moro verd en la gorra del guàrdia i el guàrdia en el turbant.

Més tard Chicho va visitar la kàbila dels Moros Verds. Se que en la kàbila dels verds existeixen fotos d’aquesta visita. Estaria be que ens en feren arribar alguna a Fabian o a mi per posar-la en el blog.

Com sempre una eixida de xixonencs en tota regla. Fer l’indio, bufar-se i divertir-se.

Ací teniu el vídeo on podem vore a Toni Francia, que es el primer que parla, Caboteta, que parla despres, i tota la quadrilla de Moros Verds que van assistir al programa. Que  “susto” es va endur Mayra Gómez Kemp.

També podeu visitar el post que ha escrit Faloco.

José Llinares Ros “Pepet el del Asilo” va tindre una vida senzilla, feliç i plena de bondat. Degut al retràs mental que patia, Pepet, era com un xiquet. Nascut l’any 1902 va viure a la finca de la “Naveta”, finca on treballaven els seus pares. All complir catorze o quinze anys i per ajudar a la família li van donar un xicotet ramat per cuidar, faena que va realitzar fins l’arribada de la guerra civil. Durant la guerra civil va ser enviat al front on els oficials, al vore la seua innocència, el van destinar a portar aigua en un burret des d’una font per als soldats.

Al finalitzar la guerra va tornar a la seua faena de pastor que  va exercir fins la mort dels seus pares. La desaparició dels seus pares va fer que les seues germanes, al no poder-se fer càrrec d’ell, l’ingressaren en l’Asil-Hospital Cabrera el dia 16 de juliol de 1944 a l’edat de 42.

Esta va ser la seua casa fins la seua mort l’any 1984. Allí va ser feliç arreglant els conillets, les gallines, les cabres i el cerdet que criava, i també, portant de Correus, la correspondència de l’Asil.

Aquest es un xicotet resum del que va ser la vida de Pepet. Una persona, pense, volguda i recordada amb molt carinyo per tots el que el van conéixer.

Des d’este blog, l’article que ha escrit Fabian i amb un vídeo d’eixos que el meu amic Faloco i jo tenim per ahí amagats volem fer-li un xicotet homenatge al complir-se 25 anys de la seua desaparició.

Abans de vore el video m’agradaria que llisguereu un tros de l’article d’on està treta tota la informació. L’article es titula : “In memoriam de José Llinares Ros. Pepet el del Asilo. El moro traidor. Datos biograficos” escrit per Fernando Galiana Carbonell al programa de festes de l’any 1985. També donar-li les gràcies a mon pare per haver guardat estos videos durant  estos anys per poder gaudir-los després de tant de temps.

“Nuestras fiestas de Moros y Cristianos están de luto, se nos ha ido el mejor intérprete del “Moro Traidor”, que será muy difícil de buscarle adecuado sustituto. El que le reemplace, no tendrá la autenticidad de Pepet, será un mal sucedáneo, no vibrará, ni vivirá escena a escena, momento a momento, todas las secuencias de este acto único y singular de nuestras fiestas locales.

Porque Pepet, cual otro chiquillo, le gustaba jugar a este juego, de hacer de moro traidor. Le placía improvisar en este juego, y le daba un no sé qué de realismo, tanto en el juicio, como en el posterior entierro, así como cuando lo llevaban amarrado del Ayuntamiento al castillo.

El se sentía importante en este acto, como en la filà dels “Grocs”, llevando su bandera, desfilando, y participando en todos los acontecimientos incluso de sus cenas. Gerardo, Victoret, y algún otro más, eran en quien depositaba su admiración y cariño. Decía, me va a traer Gerardo, de Barcelona, no sé qué. Victoret me ha dado un puro. Y todas las frases las decía sonriendo. Nunca se le veía triste.”

Este és el post de Fabian on el podeu vore i esteu “al loro” perque poquet a poquet aniran apareixent vídeos mes que curiosos.

Video la Puça als 80

Aprofite este post per dir que acabe de passar les 4000 visites al blog. No se si es molt o poquet però per a mi està prou be.

Un altre acte que m’he d’apuntar en l’agenda. És celebren el 23 i 24 d’abril  a les 7:30 a Banyeres de Mariola. Cal destacar el concurs de caporals (cabo) i esquadres que es fa en la diana del 23 d’abril.

En estes dianes una esquadra de cada filà o la filà completa, com voreu més avall, realitza una serie de coreografies, moviments, avanços… o com li vullgueu dir a l’entrar en la plaça Major. És sorprenent el nombre d’assajos que hauran hagut de fer per a poder coordinar tots els moviments. També és prou curiós les marxes i pasdobles que utilitzen, a mi és el que més m’agradat.

Ací teniu tres vídeos que he triat de tots els que hi havien. Cada vídeo te’l seu puntet.

Filà Marrocs a la diana del 24 d’abril de 2009. Impressionant l’entrà a la plaça en batalló al ritme del pasdoble Martin Garcia.

Pasdoble “Martin Garcia” de Martin Alonso del CD “XXV Anys Després… pugen els Jordians” gravat per la Cultural Instructiva Unión Musical Genovense.

Esquadra “K-ali-motxo” de la filà Moros Vells a la diana del 24 d’abril de 2009. El millor la marxa que porten, “La Batalla de Inglaterra”. Jo he sentit  la banda sonora de la pel·licula del mateix nom i no  he trobat cap similitud. A vore si algu sap alguna cosa i entre tots sabem d’on ve.

Marxa “La Batalla de Inglaterra”.

Esquadra “Tikitaka” de la filà Pirates a la diana del dia 24 d’abril de 2009. Van guanyar el concurs de la diana del dia anterior. Amb la marxa militar “Aromas de Enguera” porten a terme una coreografia que arriba casi a la perfecció.

Pasdoble  “Aromas de Enguera” de Joaquin Sanchis del CD amb el mateix nom i gravat per la banda  Santa Cecilia de Enguera.

Ací teniu el vídeo, minut 6.