Enguany ens l’hem passat cantant ranxeres al mes pur estil mexicà però sense oblidar les costums de sempre, trons, trabucs, menjar i beure. Soles ens ha faltat el moment de “tecnologia redotada”, l’any que ve serà.

Sempre s’ha dit que no hi han mals mestres sinó mals alumnes i crec que ací no es complix en absolut aquest dit, ni mals mestres ni mals alumnes.

Vora 28 anys ens separen d’aquest vídeo i crec que les coses no han canviat molt, la base és la mateixa. Trobem varies maneres de celebrar els dies de mona però per a mi l’única i autèntica es esta, en el mas i en els amics passant uns dies fabulosos. Açò és com una  segona trilogia de l’any després de la de Festes, dissabte, diumenge i dilluns (oficialment la mona deu començar el diumenge però en estos temps al treballar dimarts ho tenim que avançar un dia).

Que algu em diga si existeix una cosa millor que asseure a taula, el foc encés, tallaeta de pa, un capellanet ben torrat i la bota de vi. Qui va inventar açò es mereix un monument.

Ací teniu el vídeo que vull que vegeu. Ens trobem a l’any 1982 al mas de Maribel. Trobem a Maribel fent la paella, als nostres pares volant el catxirulo, moments de rises, jugant en l’aigua del riu. Son moltes les coses que hem fet i aprés, per això vull donar-los les gràcies per ensenyar-mos a viure estos dies de mona d’una manera tan especial.

Enguany podem dir que Mentxovellos a muntat de zero a mitja estrella. Ens em superat.

Em tingut “grifo” per l’aigua, café calent, copons de cristall per fer-nos els cubates, un lloc blanet on dormir,  guitarra, etc. Estàvem tant be, que ens vam quedar un dia més.

Anècdotes se’n podrien contar dos mil: la sardina que li va “sentar” mal a Juanito, que tinguérem 7 plàtans per a 8 persones durant 3 dies, els meus ronquits, la destrossa de la Nintendo, la monyica del pis de dalt, la bota del mas de Montse, la cançó de Luis Miguel, la guerra sifó vs botella de sidra i com no les trabucades i els petards.

Donar les gràcies a Montse, Javier, Conchi i “Txeno” per convidar-mos o millor dit aguantar-mos en els seus masos.

Ací teniu les fotos i un vídeo del ratet en el que ens van visitar “Cototet” i “Xusmy” vinguts des de Nutxes.

Una curiositat, la música que sona en els video i que de segur tots coneixeu i heu xiulat alguna vegada es titula “Entry of Gladiators” escrita al 1897 pel músic txec Julius Fucík. Al 1910 el compositor Louis-Phillipe Laurendeau va fer un arranjament de la peça per a banda i la va titular “Thunder and Blazes”.

Mona 2009