Foto de l’any que vaig fer esquadra en el trage antic de Moro Vermell (el trage era del meu iaio i el turbant me’l va enviar mon tio Pepito des de Badalona).  Va ser tot un honor el poder posar-me eixe trage i poder fer esquadra en Festers veterans com  Selfo, Ferretero i Cocinero.

Gràcies a mon pare per haver-me cedit el lloc per fer esquadra i a Ismael “Michelin” per la informació i haver fet esta fantàstica esquadra.

Filà Moros Vermells. Esquadra especial del trage antic de la Capitania de 1994 amb la Banda de Gaianes interpretant “El Moro del Sinc” de D. Rafael Giner Estruch.

Esquadrers d’esquerra a dreta:

Ismael “Michelin”, Enrique “Selfo”, Toni “Cocinero”, Jose Juan “Colometa”, Pepe “Ferretero”, Hector “El Gallo”, David “Pelailla”, Jose Antonio “Toa”, Toni “Pichi”, Jose Luis “Gato” i de cap d’esquadra (soles es veu el peu) Jose Antonio “Chavo”.

Sempre s’ha dit que no hi han mals mestres sinó mals alumnes i crec que ací no es complix en absolut aquest dit, ni mals mestres ni mals alumnes.

Vora 28 anys ens separen d’aquest vídeo i crec que les coses no han canviat molt, la base és la mateixa. Trobem varies maneres de celebrar els dies de mona però per a mi l’única i autèntica es esta, en el mas i en els amics passant uns dies fabulosos. Açò és com una  segona trilogia de l’any després de la de Festes, dissabte, diumenge i dilluns (oficialment la mona deu començar el diumenge però en estos temps al treballar dimarts ho tenim que avançar un dia).

Que algu em diga si existeix una cosa millor que asseure a taula, el foc encés, tallaeta de pa, un capellanet ben torrat i la bota de vi. Qui va inventar açò es mereix un monument.

Ací teniu el vídeo que vull que vegeu. Ens trobem a l’any 1982 al mas de Maribel. Trobem a Maribel fent la paella, als nostres pares volant el catxirulo, moments de rises, jugant en l’aigua del riu. Son moltes les coses que hem fet i aprés, per això vull donar-los les gràcies per ensenyar-mos a viure estos dies de mona d’una manera tan especial.

Juanito, Adrianet i un servidor. Mig Any 2008.

El Mig Any el tenim ahí i la Federació de Festes ens ha preparat una serie d’activitats prou interessants i que no ens devem perdre. Animeu-vos.

PROGRAMACIÓ DEL MIG ANY 2010

Dies 8, 9, 10, 15 i 16 de febrer de 2010. ESCOLA DE FESTES

18,30 a 19,30h la kàbila dels Pirates-Marinos.

Del dijous 18 al 27 de febrer de 2010

Al saló d’actes de la societat El Trabajo, EXPOSICIÓ DEL CONCURS CARTELL ANUNCIADOR I FOTOGRAFIA FESTERA.

Dimarts, 23 de febrer de 2010

20.00h, al saló d’actes de la societat El Trabajo, PRESENTACIÓ DE LA REEDICIÓ DEL LLIBRE D’AMBAIXADES XIXONENQUES i CONFERÈNCIA Les ambaixades de Xixona a càrrec de Bernardo Garrigós Sirvent, Cronista Oficial de Xixona i Expresident de la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià.

Dimecres, 24 de febrer de 2010

20.30h, al Cine de Dalt, CONCERT FESTER a càrrec de la banda juvenil de l’Agrupació Artisticomusical El Trabajo de Xixona dirigida per Antonio Lillo Pérez. Durant l’intermedi es LLIURARAN ELS PREMIS del concurs de dibuix infantil, concurs de caps d’esquadra infantil de 2009 i els títols de llicenciats de l’Escola de Festes.

Dijous, 25 de febrer de 2010

19h, al saló d’actes de la societat El Trabajo, REPRODUCCIÓ DEL VIDEO OFICIAL DE FESTES.

Divendres, 26 de febrer de 2010

20.30h, al Cine de Dalt, CONCERT DEL MIG ANY a càrrec de l’Agrupació Artisticomusical El Trabajo de Xixona dirigida per Jordi Francés San Juan. Durant l’intermedi es LLIURARAN ELS PREMIS als guanyadors dels tornejos de futbol sala, frontennis per parelles, basquet i cotos de 2009, i als premiats del XV Concurs del Cartell Anunciador de Festes i del XV Concurs de Fotografia Festera.

L’entrada és lliure amb la presentació d’una invitació que es podrà arreplegar al mateix cine una hora abans del concert. Cada persona rebrà un màxim de dues entrades.

A causa als compromisos de la Federació en aquest acte l’aforament del Cine de Dalt es veurà reduït.

Dissabte, 27 de febrer de 2010

12.00h, DESFILADA DE LA FEDERACIÓ, amb els delegats de cada filà portant la seua bandera, membres de la Junta Directiva de la Federació, capità i banderera de festes del bàndol cristià i capitans de festes del bàndol moro de 2010 i acompanyats per la banda de la filà Marrocs, amb traca a l’arribada a l’Ajuntament.

Seguidament desfilaran les filaes amb l’ordre següent:

Bàndol moro: Moros Vermells, Moros Grocs, Kaimans, Moros Verds, Marrocs (Capitania Mora).

Bàndol cristià: Contrabandistes, La Canyeta, Cavallers del Cid, Piratas-Marinos, Llauraors, (Capitania Cristiana).

19.00 h DESFILADA DEL MIG ANY, amb l’ordre següent:

Bàndol moro: Moros Vermells, Moros Grocs, Kaimans, Moros Verds, Marrocs (Capitania Mora).

Bàndol cristià: Contrabandistes, La Canyeta, Cavallers del Cid, Piratas-Marinos, Llauraors, (Capitania Cristiana).

INSTRUCCIONS:

• · Les desfilades hauran de començar a l’hora indicada i les eixides de les bandes coincidiran quan la filà anterior estiga desfilant a l’altura del carrer de la Pescateria.

• · Les bandes de música portaran el seu uniforme oficial i no podran desfilar amb gel·labes.
• · Els festers hauran d’anar uniformats amb el vestit oficial de la seua filà per al Mig Any i no es permetrà desfilar a persones que no complisquen este requisit, ja que l’incompliment d’esta norma serà motiu de sanció a la filà.

• · Si alguna filà perd l’ordre d’eixida, sense motiu justificat, no participarà en la desfilada.

· Les bandes de música hauran de trobar-se a l’hora prevista perquè     els   actes comencen a l’hora exacta.

El blog ja te un any i estic content.

Quan Fabian , Faloco per a la resta,  em va fer aquest regal (va ser el seu regal del meu 29 aniversari)  van ser unes  setmanes d’un poc “d’agobio”, de no saber que posar, de no saber que escriure.  Després vaig anar soltant-me i agarrant-li gustet a tot açò. El vore la gent que entrava  al blog, els comentaris, el que em deien els  que el llegien  pel carrer va fer que m’agradara cada volta més. Se que estes ultimes setmanes l’he tingut oblidat i molts pensaran el dit “arrancà de cavall, parà de somera” (tenia ganes de posar esta frase) però vull tornar a agarrar la “seguieta” i no tindre’l tant de temps parat.

Parlem de xifres. Estic mes que sorprés i no haguera pensat mai que tanta gent entrara a este blog. Estos son els números:

Total de visites: 7264

Millor dia: 9/02/2009 (131 visites)

36 posts (sense contar este)

140 comentaris

Jo no se si estos números son bons però jo estic més que satisfet.

Gràcies als que llegiu les cosetes que pose i en especial al meu amic Fabian per regalar-me’l i ajudar-me a dur-lo el millor possible.

I com és un dia senyalat perqué jo hui faig “vint-i-deu” anys, vos deixe un parell de vídeos i uns arxius per a descarregar que crec que vos agradaran.

La Jota, ballada pel Grup de Coros i Danses de Xixona al concurs provincial l’any 1976.

La Sandinga ballada pel Grup de Coros i Dances de Xixona l’any 1963. El que canta es Luis, més conegut per Luis “El Cantaor”. Ja sabeu d’on li ve el malnom.

I una de moros i cristians. Ací vos podeu descarregar el audio de ambaixades de 2009 de Xixona (ambaixada del moro, del cristià i el moro traïdor). Gràcies a la Federacio de Festes per deixar-me posar estos arxius.

Mai hauria pensat que una batuta fora capaç de fer arrancar l’orquestra sense traure-la de la seua funda. El més normal i que tots sabem és que en el moment en què el director alça la seua mà agarrant ben fort la batuta, tots els músics de l’orquestra és preparen per seguir les seues ordres i fer música. En este cas ha sigut diferent, l’orquestra va començar a tocar o “armar jaleo”  no tenint davant ni al director. Segur que ja es sabien les partitures de memòria.

Abans de donar la batuta de festes hi havien dos grups: un que parlava i feia molt soroll  (l’orquestra) i un altre que callava. Després de donar la batuta les coses han canviat: el grup que parlava i feia soroll (l’orquestra) ara és el que calla i el que abans callava ara és el que parla. Com  han canviat les coses! Cap la possibilitat que en contes de la batuta li em donat la vareta màgica de Harry Potter? Coses que passen.

Després de deixar-la caure ací teniu el vídeo de l’Himne de Festes 2009 “Fiesta en Jijona” de Vicente Pla Candela dirigit per  Joan Garcia Iborra e interpretat per les bandes: Unió Musical de Bocairent, Aliança de Mutxamel, Unió Musical de Busot, Artístico Musical Sant Roc de Castalla, Unió Musical de LLutxent, Societat Protectora Musical La Lira d’Alfarp, Societat Musical Lira Relleuense de Relleu, Banda de la Pobla del Duc, Societat Musical La Alianza de la Torre de les Maçanes i La Lira de Quatretonda.

Jo em quede en l’últim fort, sobre el minut 5:35.

Gràcies a Marisu i Jose  per deixar-me posar el seu vídeo.

Ruperta

Si quan Fabian (Faloco per a la resta) em va regalar el blog, jo haguera tingut aquest vídeo digitalitzat segurament este haguera sigut el meu primer post.

Segons ens han contat Antonio Bernabeu “Toni Francia” i Juan Escoda Moncho “Calderilla” tot va nàixer per alguna amistat que tenien Pepito Fajardo i Chicho Ibáñez.

Si no m’equivoque el programa es va emetre en desembre del 1982 en el programa titulat Un, dos, tres “Las fiestas regionales” on Chicho volia alguna cosa diferent i que no foren els desfiles que la gent estava acostumada a vore, per això van anar a pegar trabucades. Si ja es perillós un grapat de Moros Verds en un autobús, imagineu un grapat de moros Verds en un autobús, en pólvora (una cosa impensable en estos dies) i en algun “refrigerio” que de segur no era orxata.

El primer assaig ja va ser un desastre. A Chicho no se li ocorre un altra cosa que dir-los “Ustedes disparen como en su pueblo” i com el xixonenc es molt ben manat, es van posar a disparar trencant focus, càmares i foradant algunes lones del plató.

També ens han contat que per la kàbila dels Moros Verds encara està la gorra del guàrdia jurat. El que jo  se, és que un dels Moros Verds portava una càmara de fotos i estava prohibit fer fotos. Despres d’un parell de colps en el baret que hi havia (no van deixar ni gota) van acabar el moro verd en la gorra del guàrdia i el guàrdia en el turbant.

Més tard Chicho va visitar la kàbila dels Moros Verds. Se que en la kàbila dels verds existeixen fotos d’aquesta visita. Estaria be que ens en feren arribar alguna a Fabian o a mi per posar-la en el blog.

Com sempre una eixida de xixonencs en tota regla. Fer l’indio, bufar-se i divertir-se.

Ací teniu el vídeo on podem vore a Toni Francia, que es el primer que parla, Caboteta, que parla despres, i tota la quadrilla de Moros Verds que van assistir al programa. Que  “susto” es va endur Mayra Gómez Kemp.

També podeu visitar el post que ha escrit Faloco.

José Llinares Ros “Pepet el del Asilo” va tindre una vida senzilla, feliç i plena de bondat. Degut al retràs mental que patia, Pepet, era com un xiquet. Nascut l’any 1902 va viure a la finca de la “Naveta”, finca on treballaven els seus pares. All complir catorze o quinze anys i per ajudar a la família li van donar un xicotet ramat per cuidar, faena que va realitzar fins l’arribada de la guerra civil. Durant la guerra civil va ser enviat al front on els oficials, al vore la seua innocència, el van destinar a portar aigua en un burret des d’una font per als soldats.

Al finalitzar la guerra va tornar a la seua faena de pastor que  va exercir fins la mort dels seus pares. La desaparició dels seus pares va fer que les seues germanes, al no poder-se fer càrrec d’ell, l’ingressaren en l’Asil-Hospital Cabrera el dia 16 de juliol de 1944 a l’edat de 42.

Esta va ser la seua casa fins la seua mort l’any 1984. Allí va ser feliç arreglant els conillets, les gallines, les cabres i el cerdet que criava, i també, portant de Correus, la correspondència de l’Asil.

Aquest es un xicotet resum del que va ser la vida de Pepet. Una persona, pense, volguda i recordada amb molt carinyo per tots el que el van conéixer.

Des d’este blog, l’article que ha escrit Fabian i amb un vídeo d’eixos que el meu amic Faloco i jo tenim per ahí amagats volem fer-li un xicotet homenatge al complir-se 25 anys de la seua desaparició.

Abans de vore el video m’agradaria que llisguereu un tros de l’article d’on està treta tota la informació. L’article es titula : “In memoriam de José Llinares Ros. Pepet el del Asilo. El moro traidor. Datos biograficos” escrit per Fernando Galiana Carbonell al programa de festes de l’any 1985. També donar-li les gràcies a mon pare per haver guardat estos videos durant  estos anys per poder gaudir-los després de tant de temps.

“Nuestras fiestas de Moros y Cristianos están de luto, se nos ha ido el mejor intérprete del “Moro Traidor”, que será muy difícil de buscarle adecuado sustituto. El que le reemplace, no tendrá la autenticidad de Pepet, será un mal sucedáneo, no vibrará, ni vivirá escena a escena, momento a momento, todas las secuencias de este acto único y singular de nuestras fiestas locales.

Porque Pepet, cual otro chiquillo, le gustaba jugar a este juego, de hacer de moro traidor. Le placía improvisar en este juego, y le daba un no sé qué de realismo, tanto en el juicio, como en el posterior entierro, así como cuando lo llevaban amarrado del Ayuntamiento al castillo.

El se sentía importante en este acto, como en la filà dels “Grocs”, llevando su bandera, desfilando, y participando en todos los acontecimientos incluso de sus cenas. Gerardo, Victoret, y algún otro más, eran en quien depositaba su admiración y cariño. Decía, me va a traer Gerardo, de Barcelona, no sé qué. Victoret me ha dado un puro. Y todas las frases las decía sonriendo. Nunca se le veía triste.”

Ja ho tenim ahí, açò no hi ha qui ho pare. L’únic problema és que en el moment que comença tot, passa tant de pressa que quan et dones conte estan tirant el castell de focs.
Estos son els horaris, memoritzeu-los.

Buscant unes fotos m’he trobat en açò. Este és el llibret del meu  iaio Pepe Coloma de l’any 1949/50 on es registrava el pagament setmanal de la quota dels Moros Vermells.

Si ja ens costa prou pagar-la en les facilitats que tenim ara, que apretant quatre botons de l’ordinador podem fer el pagament des de casa. Imagineu  haver d’anar a la kàbila totes les setmanes a pagar la quota? Jo ho veig impossible. No se la quantitat que es pagava en aquell temps, ja m’assabentaré.

Pegant revoltes per internet m’he  trobat en este album de fotos de l’entra de festes de  2008. No conec a l’autora de les fotos i tampoc se’l seu nom, ella firma com “isol2“, però des d’ací m’agradaria donar-li l’enhorabona per les fotos i animar-la que l’any que ve en presente al concurs de fotografia.

Jo em quede en la de “Caboteta” en la botella de Larios.

Les fotos