Després d’elegir quasi totes les fotos per al Programa de festes 2010, la Federació de Festes de Moros i Cristians de Xixona ha decidit penjar les fotos de les Festes 2009 a la seua pagina. Si a algu li fa il·lusió tindre alguna d’estes fotos per penjar-la en el menjador o posar-se-la en la tauleta de nit ja que les de la galeria estan en baixa qualitat que deixe en este post un comentari posant la carpeta on esta i el “numero” de foto, si poseu una xicoteta descripció millor, i jo vos l’enviaré al vostre correu electrònic.
Foto de l’any que vaig fer esquadra en el trage antic de Moro Vermell (el trage era del meu iaio i el turbant me’l va enviar mon tio Pepito des de Badalona). Va ser tot un honor el poder posar-me eixe trage i poder fer esquadra en Festers veterans com Selfo, Ferretero i Cocinero.
Gràcies a mon pare per haver-me cedit el lloc per fer esquadra i a Ismael “Michelin” per la informació i haver fet esta fantàstica esquadra.
Filà Moros Vermells. Esquadra especial del trage antic de la Capitania de 1994 amb la Banda de Gaianes interpretant “El Moro del Sinc” de D. Rafael Giner Estruch.
Esquadrers d’esquerra a dreta:
Ismael “Michelin”, Enrique “Selfo”, Toni “Cocinero”, Jose Juan “Colometa”, Pepe “Ferretero”, Hector “El Gallo”, David “Pelailla”, Jose Antonio “Toa”, Toni “Pichi”, Jose Luis “Gato” i de cap d’esquadra (soles es veu el peu) Jose Antonio “Chavo”.
Un mes sense posar res, massa temps.
El dissabte 19 de desembre laColla de dolçainers i tabaleters “Els Arreplegats” va celebrar el dinar de Nadal que com ve sent costum comença de forma “sana” i acaba…. com acaba.
Ni el fred ni la pluja van aconseguir suspendre el “II Open de Fronto de la Colla”. Entre tots vam secar la pista de frontó i vam començar el campionat. Al final no va guanyar ningú perque en la final vam perdre l’ultima pilota que teníem i ningú va tindre ganes d’anar a buscar-la, ja portàvem més de 20 viatges al barranc (a qui li corresponga que arregle be la pista de frontó per evitar anar a buscar tantes pilotes al barranc).
Mentres es jugava el campionat, Xusmy Arguiñano i Higini Berasategui preparaven el dinar a la kàbila dels Pirates. Un bon perol de gaspatxos que van ser un plaer per al paladar.
Dinar, gintònic, cotos, gintònic, tocaeta, gintònic, disfressa, gintònic, “El fossar”, “El pub”, “Barbarat”…… ja no escric més, millor mireu les fotos.
Com tots els anys, ja en son uns quants, no podia faltar la visita a les festes d’Alcoi. Enguany dos dies, el dia de l’entra i el dia dels trons, no se quin em va agradar més.
El dia de l’entra com sempre: matinar, cantuesos, cervesa (que no falte), tocar, no vore la mitat de l’entrà. De l’entrà podem destacar:
La foto en el doble de l’alcalde de Xixona
L’entrevista de la C.O.P.E. a Adrianet
I la carrossa dedicada als terroners en dos guerrers traient una cuita
De l’entra em quede en l’esquadra especial dels Aragonesos i en la peça del capità moro “Santiago Capitan Abencerraje” (vaig tocar en l’esquadra i en el capità moro per això es lo millor de l’entrà).
El tercer dia vam anar Adrianet, Ferretero i jo a tocar en la filà Maseros. A les 17:00 havíem acabat però entre unes coses i altres sens van fer les 4 del matí, coses de ser music. El putxero dels Maseros molt bo. A lo que no estic acostumat es a vore als cambrers de la filà en “pajarita”, falta de costum.
En definitiva, de categoria. Encara em queda per vore la diana del cavallet i l’ambaixada dels Andalusos i Maseros, a vore si l’any que ve puc anar.
Ací teniu algunes fotos, no espereu trobar fotos de les esquadres ni dels càrrecs:
Enguany podem dir que Mentxovellosa muntat de zero a mitja estrella. Ens em superat.
Em tingut “grifo” per l’aigua, café calent, copons de cristall per fer-nos els cubates, un lloc blanet on dormir, guitarra, etc. Estàvem tant be, que ens vam quedar un dia més.
Anècdotes se’n podrien contar dos mil: la sardina que li va “sentar” mal a Juanito, que tinguérem 7 plàtans per a 8 persones durant 3 dies, els meus ronquits, la destrossa de la Nintendo, la monyica del pis de dalt, la bota del mas de Montse, la cançó de Luis Miguel, la guerra sifó vs botella de sidra i com no les trabucades i els petards.
Donar les gràcies a Montse, Javier, Conchi i “Txeno” per convidar-mos o millor dit aguantar-mos en els seus masos.
Ací teniu les fotos i un vídeo del ratet en el que ens van visitar “Cototet” i “Xusmy” vinguts des de Nutxes.
Una curiositat, la música que sona en els video i que de segur tots coneixeu i heu xiulat alguna vegada es titula “Entry of Gladiators” escrita al 1897 pel músic txec Julius Fucík. Al 1910 el compositor Louis-Phillipe Laurendeau va fer un arranjament de la peça per a banda i la va titular “Thunder and Blazes”.
La setmana prèvia al Mig Any es va celebrar a l’aula de cultura de la societat “El Trabajo”l’exposició del concurs de cartells i de fotografia de les festes de moros i cristians.
Per als que no van poder o no van voler o simplement no sabien que es feia esta exposició, ací teniu les fotos guanyadores del XIV concurs de fotografia (en el permís de la Federació de Festes). El cartell guanyador ja el posaré més avant.
Donar l’enhorabona als guanyadors, en este cas dos, i animar a la gent a que participe en el concurs de l’any que ve.
Primer premi: “Amb els peus per davant” Alfredo Garcia Mira
Segon premi: “Paperets2″ Marcos Ros Garrigós
Tercer premi:“Encén que comença l’Entrà” Alfredo Garcia Mira
Primer premi: “Els últims preparatius” Alfredo García Mira
Segon premi:“Arranca l’Entrà” Alfredo Garcia Mira
Tercer Premi:“Bonico de veres” Marcos Ros GarrigósRos Garrigós
Comencem el dia en la Presentació de Bandes. De les 5 bandes que van participar soles en recorde 4: La banda de la Torre de les Maçanes, la de Busot, la de Benigànim i la de la Pobla del Duc. Al final de la presentació van interpretar totes juntes l’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor Grau.
Sobre l’una del mig dia cerveseta obligà en el bar Pepet per després anar a dinar a la kàbila dels Marrocs. Este dinar es fa perque antes la filà Creuats, filà desapareguda de les Festes d’Hivern, dinava en la kàbila dels Marrocs i per la nit els Marrocs sopaven amb ells en la kàbila dels Gelaors. Encara que la filà Creuats ja no existeix, els Marrocs continuen esta tradició.
De la kàbila dels Marrocs pasem al local de la Colla. En este punt la cosa comença a desmadrar-se i si no fora per la pausa que fem tocant en l’entrà el dia podria acabar prou mal. En l’entrà vam tocar: La Rosa i el Drac, Aralk, Creu Daurà i Aragonesos 99. Per finalitzar l’entrà, encara que no hi ha costum com en les festes d’agost, vam desfilar darrere de l’ultima banda i vam fer un poc l’indio com sempre.
I com no, sopar en el Hermano. El sopar va estar amenitzat per l’himne de la Canyeta (crec que el vam sentir 4 o 5 voltes).
Dels balls de Juanito, el ratet disparant en la paraeta de l’escopeta i de l’hora que va arribar Fco. a casa millor no parlar.
Enhorabona als festers per l’entrà i per les festes en general. Ànim i l’any que ve més.
Ja tenim el mig any passat, que pena més gran que tinc. Ara soles tenim que esperar sis mesets.
Com tots els anys, un mig any de 10. Un dia més que complet: bunyols en la kàbila dels Moros Verds, herbero en casa dels pares d’Esther, esmortzar en la kàbila, lletuga en Galeries, marquesa en el Pub Alhucema, dinar, cubates, desfiles i un llarg etc.
Visita obligà a la cuina del pub… “Joder Coloma que pesao que estás”.
I este un dels millors moments. Ben agarrat al bombo “gran”, puro en la boca, la marxa mora Penya Cadell i el toc magistral de Canana. Impresionant.
Ací el album de fotos. De 220 e elegit soles unes 70, imagineu com seran les 150 descartades.
Manolo Valero ens mostra el seu saber fer amb la camara de fotos i ens presenta dos fotos nocturnes de l’ermita de Santa Barbara. Dos fotos xulísimes en un joc de colors preciós.
Que pena que aquesta construcció del segle XV estiga tant oblidada i es trobe en les condicions en les que es troba. Aquell famos helicopter va portar el material d’obra però es va oblidar dels obrers.
