Un mes sense posar res, massa temps.
El dissabte 19 de desembre la Colla de dolçainers i tabaleters “Els Arreplegats” va celebrar el dinar de Nadal que com ve sent costum comença de forma “sana” i acaba…. com acaba.

Ni el fred ni la pluja van aconseguir suspendre el “II Open de Fronto de la Colla”. Entre tots vam secar la pista de frontó i vam començar el campionat. Al final no va guanyar ningú perque en la final vam perdre l’ultima pilota que teníem i ningú va tindre ganes d’anar a buscar-la, ja portàvem més de 20 viatges al barranc (a qui li corresponga que arregle be la pista de frontó per evitar anar a buscar tantes pilotes al barranc).

Mentres es jugava el campionat, Xusmy Arguiñano i Higini Berasategui preparaven el dinar a la kàbila dels Pirates. Un bon perol de gaspatxos que van ser un plaer per al paladar.
Dinar, gintònic, cotos, gintònic, tocaeta, gintònic, disfressa, gintònic, “El fossar”, “El pub”, “Barbarat”…… ja no escric més, millor mireu les fotos.

Jo crec que açò més que contar un conte és falta de faena. Si contar un conte necessita la seua gràcia, imagineu contar-lo dient les paraules del revés.
He trobat dos versions de  este conte: la versió “Oficial”, que està ben feta i et fa riure i la versió “Juanito” que et fa riure però es un desastre com un piano.

Versió “Oficial”.

Esta es va fer al programa de Buenafuente de TV3 Un altra cosa. El conte el conta l’humorista Toni Albà (el temps que haurà perdut per memoritzar tota la historieta).

Versió “Juanito”.

Esta versió es va fer en un sopar de La Colla en el restaurant Laguna, antigaVenta Sant Jordi, i es prou diferent a l’oficial. El conte arranca en l’himne de la Canyeta (que no el sap i soles canta una estrofa) després continua en el que es realment el conte (que comença per la mitat, no l’acaba i no se li enten res) i acaba en una versió pocasustancia o com ell diu, porno. Un desastre.