Sempre s’ha dit que no hi han mals mestres sinó mals alumnes i crec que ací no es complix en absolut aquest dit, ni mals mestres ni mals alumnes.

Vora 28 anys ens separen d’aquest vídeo i crec que les coses no han canviat molt, la base és la mateixa. Trobem varies maneres de celebrar els dies de mona però per a mi l’única i autèntica es esta, en el mas i en els amics passant uns dies fabulosos. Açò és com una  segona trilogia de l’any després de la de Festes, dissabte, diumenge i dilluns (oficialment la mona deu començar el diumenge però en estos temps al treballar dimarts ho tenim que avançar un dia).

Que algu em diga si existeix una cosa millor que asseure a taula, el foc encés, tallaeta de pa, un capellanet ben torrat i la bota de vi. Qui va inventar açò es mereix un monument.

Ací teniu el vídeo que vull que vegeu. Ens trobem a l’any 1982 al mas de Maribel. Trobem a Maribel fent la paella, als nostres pares volant el catxirulo, moments de rises, jugant en l’aigua del riu. Son moltes les coses que hem fet i aprés, per això vull donar-los les gràcies per ensenyar-mos a viure estos dies de mona d’una manera tan especial.

Ruperta

Si quan Fabian (Faloco per a la resta) em va regalar el blog, jo haguera tingut aquest vídeo digitalitzat segurament este haguera sigut el meu primer post.

Segons ens han contat Antonio Bernabeu “Toni Francia” i Juan Escoda Moncho “Calderilla” tot va nàixer per alguna amistat que tenien Pepito Fajardo i Chicho Ibáñez.

Si no m’equivoque el programa es va emetre en desembre del 1982 en el programa titulat Un, dos, tres “Las fiestas regionales” on Chicho volia alguna cosa diferent i que no foren els desfiles que la gent estava acostumada a vore, per això van anar a pegar trabucades. Si ja es perillós un grapat de Moros Verds en un autobús, imagineu un grapat de moros Verds en un autobús, en pólvora (una cosa impensable en estos dies) i en algun “refrigerio” que de segur no era orxata.

El primer assaig ja va ser un desastre. A Chicho no se li ocorre un altra cosa que dir-los “Ustedes disparen como en su pueblo” i com el xixonenc es molt ben manat, es van posar a disparar trencant focus, càmares i foradant algunes lones del plató.

També ens han contat que per la kàbila dels Moros Verds encara està la gorra del guàrdia jurat. El que jo  se, és que un dels Moros Verds portava una càmara de fotos i estava prohibit fer fotos. Despres d’un parell de colps en el baret que hi havia (no van deixar ni gota) van acabar el moro verd en la gorra del guàrdia i el guàrdia en el turbant.

Més tard Chicho va visitar la kàbila dels Moros Verds. Se que en la kàbila dels verds existeixen fotos d’aquesta visita. Estaria be que ens en feren arribar alguna a Fabian o a mi per posar-la en el blog.

Com sempre una eixida de xixonencs en tota regla. Fer l’indio, bufar-se i divertir-se.

Ací teniu el vídeo on podem vore a Toni Francia, que es el primer que parla, Caboteta, que parla despres, i tota la quadrilla de Moros Verds que van assistir al programa. Que  “susto” es va endur Mayra Gómez Kemp.

També podeu visitar el post que ha escrit Faloco.