El blog de Colometa

Entraetes d’Alcoi 2010

colometa — Sun, 07 Mar 2010 20:15:12 +0000

Per fi les he trobat. Ja porte uns dies buscant per totes les pàgines de la festa alcoiana i al final he trobat els horaris de les entraetes d’enguany. Molts dies d’entraetes, un total de 16, encara que el mes fort (esquadres especials) no en trobarem fins al 16 d’abril exceptuant el 8 i 15 on eixiran les esquadres especials dels almogavers i alcodianos respectivament.

Com tots els anys, muntarem a fer-mos una mentireta i passar un bon rato.

Ací teniu els horaris que he trobat a la pàgina de la Filà Abencerrajes d’Alcoi.

Horaris Entraetes 2010

Mig Any de Xixona 2010

colometa — Fri, 12 Feb 2010 07:45:27 +0000

Juanito, Adrianet i un servidor. Mig Any 2008.

El Mig Any el tenim ahí i la Federació de Festes ens ha preparat una serie d’activitats prou interessants i que no ens devem perdre. Animeu-vos.

PROGRAMACIÓ DEL MIG ANY 2010

Dies 8, 9, 10, 15 i 16 de febrer de 2010. ESCOLA DE FESTES

18,30 a 19,30h la kàbila dels Pirates-Marinos.

Del dijous 18 al 27 de febrer de 2010

Al saló d’actes de la societat El Trabajo, EXPOSICIÓ DEL CONCURS CARTELL ANUNCIADOR I FOTOGRAFIA FESTERA.

Dimarts, 23 de febrer de 2010

20.00h, al saló d’actes de la societat El Trabajo, PRESENTACIÓ DE LA REEDICIÓ DEL LLIBRE D’AMBAIXADES XIXONENQUES i CONFERÈNCIA Les ambaixades de Xixona a càrrec de Bernardo Garrigós Sirvent, Cronista Oficial de Xixona i Expresident de la Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià.

Dimecres, 24 de febrer de 2010

20.30h, al Cine de Dalt, CONCERT FESTER a càrrec de la banda juvenil de l’Agrupació Artisticomusical El Trabajo de Xixona dirigida per Antonio Lillo Pérez. Durant l’intermedi es LLIURARAN ELS PREMIS del concurs de dibuix infantil, concurs de caps d’esquadra infantil de 2009 i els títols de llicenciats de l’Escola de Festes.

Dijous, 25 de febrer de 2010

19h, al saló d’actes de la societat El Trabajo, REPRODUCCIÓ DEL VIDEO OFICIAL DE FESTES.

Divendres, 26 de febrer de 2010

20.30h, al Cine de Dalt, CONCERT DEL MIG ANY a càrrec de l’Agrupació Artisticomusical El Trabajo de Xixona dirigida per Jordi Francés San Juan. Durant l’intermedi es LLIURARAN ELS PREMIS als guanyadors dels tornejos de futbol sala, frontennis per parelles, basquet i cotos de 2009, i als premiats del XV Concurs del Cartell Anunciador de Festes i del XV Concurs de Fotografia Festera.

L’entrada és lliure amb la presentació d’una invitació que es podrà arreplegar al mateix cine una hora abans del concert. Cada persona rebrà un màxim de dues entrades.

A causa als compromisos de la Federació en aquest acte l’aforament del Cine de Dalt es veurà reduït.

Dissabte, 27 de febrer de 2010

12.00h, DESFILADA DE LA FEDERACIÓ, amb els delegats de cada filà portant la seua bandera, membres de la Junta Directiva de la Federació, capità i banderera de festes del bàndol cristià i capitans de festes del bàndol moro de 2010 i acompanyats per la banda de la filà Marrocs, amb traca a l’arribada a l’Ajuntament.

Seguidament desfilaran les filaes amb l’ordre següent:

Bàndol moro: Moros Vermells, Moros Grocs, Kaimans, Moros Verds, Marrocs (Capitania Mora).

Bàndol cristià: Contrabandistes, La Canyeta, Cavallers del Cid, Piratas-Marinos, Llauraors, (Capitania Cristiana).

19.00 h DESFILADA DEL MIG ANY, amb l’ordre següent:

Bàndol moro: Moros Vermells, Moros Grocs, Kaimans, Moros Verds, Marrocs (Capitania Mora).

Bàndol cristià: Contrabandistes, La Canyeta, Cavallers del Cid, Piratas-Marinos, Llauraors, (Capitania Cristiana).

INSTRUCCIONS:

· Les desfilades hauran de començar a l’hora indicada i les eixides de les bandes coincidiran quan la filà anterior estiga desfilant a l’altura del carrer de la Pescateria.

· Les bandes de música portaran el seu uniforme oficial i no podran desfilar amb gel·labes.
· Els festers hauran d’anar uniformats amb el vestit oficial de la seua filà per al Mig Any i no es permetrà desfilar a persones que no complisquen este requisit, ja que l’incompliment d’esta norma serà motiu de sanció a la filà.

· Si alguna filà perd l’ordre d’eixida, sense motiu justificat, no participarà en la desfilada.

· Les bandes de música hauran de trobar-se a l’hora prevista perquè els actes comencen a l’hora exacta.

Ja tinc un any

colometa — Fri, 29 Jan 2010 07:12:01 +0000

El blog ja te un any i estic content.

Quan Fabian , Faloco per a la resta, em va fer aquest regal (va ser el seu regal del meu 29 aniversari) van ser unes setmanes d’un poc “d’agobio”, de no saber que posar, de no saber que escriure. Després vaig anar soltant-me i agarrant-li gustet a tot açò. El vore la gent que entrava al blog, els comentaris, el que em deien els que el llegien pel carrer va fer que m’agradara cada volta més. Se que estes ultimes setmanes l’he tingut oblidat i molts pensaran el dit “arrancà de cavall, parà de somera” (tenia ganes de posar esta frase) però vull tornar a agarrar la “seguieta” i no tindre’l tant de temps parat.

Parlem de xifres. Estic mes que sorprés i no haguera pensat mai que tanta gent entrara a este blog. Estos son els números:

Total de visites: 7264

Millor dia: 9/02/2009 (131 visites)

36 posts (sense contar este)

140 comentaris

Jo no se si estos números son bons però jo estic més que satisfet.

Gràcies als que llegiu les cosetes que pose i en especial al meu amic Fabian per regalar-me’l i ajudar-me a dur-lo el millor possible.

I com és un dia senyalat perqué jo hui faig “vint-i-deu” anys, vos deixe un parell de vídeos i uns arxius per a descarregar que crec que vos agradaran.

La Jota, ballada pel Grup de Coros i Danses de Xixona al concurs provincial l’any 1976.

La Sandinga ballada pel Grup de Coros i Dances de Xixona l’any 1963. El que canta es Luis, més conegut per Luis “El Cantaor”. Ja sabeu d’on li ve el malnom.

I una de moros i cristians. Ací vos podeu descarregar el audio de ambaixades de 2009 de Xixona (ambaixada del moro, del cristià i el moro traïdor). Gràcies a la Federacio de Festes per deixar-me posar estos arxius.

Dinar de Nadal de la Colla 2009

colometa — Tue, 22 Dec 2009 19:08:38 +0000

Un mes sense posar res, massa temps.
El dissabte 19 de desembre la Colla de dolçainers i tabaleters “Els Arreplegats” va celebrar el dinar de Nadal que com ve sent costum comença de forma “sana” i acaba…. com acaba.

Ni el fred ni la pluja van aconseguir suspendre el “II Open de Fronto de la Colla”. Entre tots vam secar la pista de frontó i vam començar el campionat. Al final no va guanyar ningú perque en la final vam perdre l’ultima pilota que teníem i ningú va tindre ganes d’anar a buscar-la, ja portàvem més de 20 viatges al barranc (a qui li corresponga que arregle be la pista de frontó per evitar anar a buscar tantes pilotes al barranc).

Mentres es jugava el campionat, Xusmy Arguiñano i Higini Berasategui preparaven el dinar a la kàbila dels Pirates. Un bon perol de gaspatxos que van ser un plaer per al paladar.
Dinar, gintònic, cotos, gintònic, tocaeta, gintònic, disfressa, gintònic, “El fossar”, “El pub”, “Barbarat”…… ja no escric més, millor mireu les fotos.

Moros i Cristians de Forges

colometa — Wed, 18 Nov 2009 08:31:34 +0000

Tots sabem que la crisis a afectat les festes de moros i cristians però crec que no arribarem mai (això espere) a portar una esquadra de “cobradors del fraq” darrere nostra. Ací teniu una vinyeta de Forges que es va publicar al periodic El Pais el 22 d’agost de 2009, dia de l’Entrà de Xixona, que casualitat.

Imatge extreta de http://www.alcodianos.org

La Sandinga al 1972

colometa — Mon, 02 Nov 2009 19:00:15 +0000

Ja feia temps que no escrivia al blog però la falta de temps i moltes voltes la falta de ganes, sempre en l’escusa xixonenca universal “estem de temporà”, no mo permetien.

Hui en el repàs diari que faig a internet m’he trobat en un vídeo que no podia deixar passar, un vídeo de l’any 1972. El vídeo és una gravació conservada a la “Subdirección General de los Archivos Estatales” on trobem al grup de cors i danses d’aquell temps ballant La Sandinga. Desconec el lloc i la gent que ballava aquell any però intentaré informar-me.

Esta és la definició que ens fa de La Sandinga la persona que ha penjat el vídeo al Youtube: La Sandinga és un tipus de malaguenya que es ballava en rogle, canviant els balladors de parella al finalitzar cada cobla. Va ser estandaritzat per la Secció Femenina de Xixona. La cantadora canta amb un estil distint del que és més habitual sentir, i els balladors ballen amb un estil molt característic xixonenc.

Jo no se si aquest és el ritme correcte però veig que porten un ritme prou ligeret si el comparem en el ritme al que es balla actualment.

Ací teniu el vídeo.

Els Pacos

colometa — Sun, 20 Sep 2009 19:16:52 +0000

L’altre dia pegant revoltes per internet em vaig trobar en este article sobre Els Pacos, una filà més que coneguda al món fester per la seua manera de desfila tant especial. D’això parla l’article, del possible origen de la peça i forma de desfilar. Un article molt curiós.

“Pacos i Jenizars “

Visitant com cada any les Festes d’Alcoi em comentava un amic i professional de la festa d’aquesta ciutat alguna cosa sobre la soldadesca turca i la relació amb la desfilada dels Pacos a Mutxamel. La curiositat feu que dies després i amb més tranquil·litat vaig començar a cercar a la xarxa sobre aquesta teoria, però malauradament no vaig trobar res sobre aquest tema i ho vaig deixar estar. Però va ser l’agost del mateix any quan vaig veure un documental de viatges a la televisió on es parlava dels Jenizars, un antiga guàrdia pretoriana de l’exèrcit otomà, ara desapareguda i que a més d’encarregar-se de la salvaguarda del Sultà venia a ser un cos d’elit molt important. Actualment es fa una representació d’aquest cos militar amb música de caire folklòrica. Quan els vaig veure desfilar vaig entendre els comentaris del meu amic Jordi Sempere. Tenia raó, en sentir la música i el seu pas la relació amb la desfilada dels Pacos de Mutxamel era més que creïble. Però no cal que ús ho imagineu, podeu entrar a les següents adreces en Internet que trobareu al final de l’article i que són la prova d’allò que intente demostrar. Fixeu-vos en elbarret vermell amb cinta blanca que porten els turcs en aquesta representació, tanmateix con els que porten els Pacos mutxamelers. Fixeu-vos en la importància de la percussió en la música interpretada; les semblances entre la marxa dels turcs i la dels Pacos és més que casual. A més a més, el pas que interpreten coincideix en el nombre de moviments en el cas turc i en el mutxameler, però amb una pronunciació més forta dels nostres festers. Al cap i a la fi es pot proposar la hipòtesi que el compositor de la marxa dels Pacos va veure en algun moment de sa vida aquesta representació, i de tal manera li agradà que fou capaç de crear la versió que tots coneixem a Mutxamel i personalment puc afirmar que aquestes tres coincidències: barret, música i pas són suficientment important per obviar-les.

La composició “Marxa dels Pacos” és una marxa mora anònima, que alguns atribueixen a Vicente Perez Lledó, músic militar destinat a la colònia espanyola en Melilla; la qual cosa pot explicar que aquesta persona tinguera contacte amb alguna representació de la marxa dels Jenizars en la seua estada al nord d’Àfrica. Per altra banda, tampoc sabem les alteracions que al llarg del temps ha patit música, interpretació i pas de la desfilada.

Aquesta hipòtesi no lleva cap mèrit ni importància al compositor de la marxa dels Pacos de Mutxamel, fos qui fos. La composició que coneixem, la vestimenta i el pas que representa aquesta comparsa mora de les terres alacantines és una obra original, de la qual tan sols podem especular que l’autor es veié impactat per la visió de la marxa turca que hem comentat, i que allò encengué la seua imaginació per acabar component una nova marxa, per a una banda d’ací i afegí un pas peculiar. Allò que no entenc és que aquesta teoria no haja sigut presentada anteriorment i si ho ha sigut no ho he trobat enlloc.

Miquel Àngel Martinez – Fester Templari a Mutxamel

Font de l’article:

Cau de la festa de Moros i Cristians

Informació al voltant dels Jenizars:

http://es.wikipedia.org/wiki/Jenizaros

Video de la marxa militar dels Jenizars, a partir del minut 0:49.

Video dels Pacos de Mutxamel, minut 1:20.

Ací podeu escoltar la marxa dels Pacos.

http://www.lospacosaltozano.es/historialospacos.html#marcha

La batuta i l’Himne de Festes 2009

colometa — Thu, 03 Sep 2009 19:59:21 +0000

Mai hauria pensat que una batuta fora capaç de fer arrancar l’orquestra sense traure-la de la seua funda. El més normal i que tots sabem és que en el moment en què el director alça la seua mà agarrant ben fort la batuta, tots els músics de l’orquestra és preparen per seguir les seues ordres i fer música. En este cas ha sigut diferent, l’orquestra va començar a tocar o “armar jaleo” no tenint davant ni al director. Segur que ja es sabien les partitures de memòria.

Abans de donar la batuta de festes hi havien dos grups: un que parlava i feia molt soroll (l’orquestra) i un altre que callava. Després de donar la batuta les coses han canviat: el grup que parlava i feia soroll (l’orquestra) ara és el que calla i el que abans callava ara és el que parla. Com han canviat les coses! Cap la possibilitat que en contes de la batuta li em donat la vareta màgica de Harry Potter? Coses que passen.

Després de deixar-la caure ací teniu el vídeo de l’Himne de Festes 2009 “Fiesta en Jijona” de Vicente Pla Candela dirigit per Joan Garcia Iborra e interpretat per les bandes: Unió Musical de Bocairent, Aliança de Mutxamel, Unió Musical de Busot, Artístico Musical Sant Roc de Castalla, Unió Musical de LLutxent, Societat Protectora Musical La Lira d’Alfarp, Societat Musical Lira Relleuense de Relleu, Banda de la Pobla del Duc, Societat Musical La Alianza de la Torre de les Maçanes i La Lira de Quatretonda.

Jo em quede en l’últim fort, sobre el minut 5:35.

Gràcies a Marisu i Jose per deixar-me posar el seu vídeo.

Els Moros Verds en el UN, DOS, TRES

colometa — Thu, 20 Aug 2009 06:06:04 +0000

Ruperta

Si quan Fabian (Faloco per a la resta) em va regalar el blog, jo haguera tingut aquest vídeo digitalitzat segurament este haguera sigut el meu primer post.

Segons ens han contat Antonio Bernabeu “Toni Francia” i Juan Escoda Moncho “Calderilla” tot va nàixer per alguna amistat que tenien Pepito Fajardo i Chicho Ibáñez.

Si no m’equivoque el programa es va emetre en desembre del 1982 en el programa titulat Un, dos, tres “Las fiestas regionales” on Chicho volia alguna cosa diferent i que no foren els desfiles que la gent estava acostumada a vore, per això van anar a pegar trabucades. Si ja es perillós un grapat de Moros Verds en un autobús, imagineu un grapat de moros Verds en un autobús, en pólvora (una cosa impensable en estos dies) i en algun “refrigerio” que de segur no era orxata.

El primer assaig ja va ser un desastre. A Chicho no se li ocorre un altra cosa que dir-los “Ustedes disparen como en su pueblo” i com el xixonenc es molt ben manat, es van posar a disparar trencant focus, càmares i foradant algunes lones del plató.

També ens han contat que per la kàbila dels Moros Verds encara està la gorra del guàrdia jurat. El que jo se, és que un dels Moros Verds portava una càmara de fotos i estava prohibit fer fotos. Despres d’un parell de colps en el baret que hi havia (no van deixar ni gota) van acabar el moro verd en la gorra del guàrdia i el guàrdia en el turbant.

Més tard Chicho va visitar la kàbila dels Moros Verds. Se que en la kàbila dels verds existeixen fotos d’aquesta visita. Estaria be que ens en feren arribar alguna a Fabian o a mi per posar-la en el blog.

Com sempre una eixida de xixonencs en tota regla. Fer l’indio, bufar-se i divertir-se.

Ací teniu el vídeo on podem vore a Toni Francia, que es el primer que parla, Caboteta, que parla despres, i tota la quadrilla de Moros Verds que van assistir al programa. Que “susto” es va endur Mayra Gómez Kemp.

També podeu visitar el post que ha escrit Faloco.

25 anys sense EL moro traïdor

colometa — Fri, 07 Aug 2009 08:01:44 +0000

José Llinares Ros “Pepet el del Asilo” va tindre una vida senzilla, feliç i plena de bondat. Degut al retràs mental que patia, Pepet, era com un xiquet. Nascut l’any 1902 va viure a la finca de la “Naveta”, finca on treballaven els seus pares. All complir catorze o quinze anys i per ajudar a la família li van donar un xicotet ramat per cuidar, faena que va realitzar fins l’arribada de la guerra civil. Durant la guerra civil va ser enviat al front on els oficials, al vore la seua innocència, el van destinar a portar aigua en un burret des d’una font per als soldats.

Al finalitzar la guerra va tornar a la seua faena de pastor que va exercir fins la mort dels seus pares. La desaparició dels seus pares va fer que les seues germanes, al no poder-se fer càrrec d’ell, l’ingressaren en l’Asil-Hospital Cabrera el dia 16 de juliol de 1944 a l’edat de 42.

Esta va ser la seua casa fins la seua mort l’any 1984. Allí va ser feliç arreglant els conillets, les gallines, les cabres i el cerdet que criava, i també, portant de Correus, la correspondència de l’Asil.

Aquest es un xicotet resum del que va ser la vida de Pepet. Una persona, pense, volguda i recordada amb molt carinyo per tots el que el van conéixer.

Des d’este blog, l’article que ha escrit Fabian i amb un vídeo d’eixos que el meu amic Faloco i jo tenim per ahí amagats volem fer-li un xicotet homenatge al complir-se 25 anys de la seua desaparició.

Abans de vore el video m’agradaria que llisguereu un tros de l’article d’on està treta tota la informació. L’article es titula : “In memoriam de José Llinares Ros. Pepet el del Asilo. El moro traidor. Datos biograficos” escrit per Fernando Galiana Carbonell al programa de festes de l’any 1985. També donar-li les gràcies a mon pare per haver guardat estos videos durant estos anys per poder gaudir-los després de tant de temps.

“Nuestras fiestas de Moros y Cristianos están de luto, se nos ha ido el mejor intérprete del “Moro Traidor”, que será muy difícil de buscarle adecuado sustituto. El que le reemplace, no tendrá la autenticidad de Pepet, será un mal sucedáneo, no vibrará, ni vivirá escena a escena, momento a momento, todas las secuencias de este acto único y singular de nuestras fiestas locales.

Porque Pepet, cual otro chiquillo, le gustaba jugar a este juego, de hacer de moro traidor. Le placía improvisar en este juego, y le daba un no sé qué de realismo, tanto en el juicio, como en el posterior entierro, así como cuando lo llevaban amarrado del Ayuntamiento al castillo.

El se sentía importante en este acto, como en la filà dels “Grocs”, llevando su bandera, desfilando, y participando en todos los acontecimientos incluso de sus cenas. Gerardo, Victoret, y algún otro más, eran en quien depositaba su admiración y cariño. Decía, me va a traer Gerardo, de Barcelona, no sé qué. Victoret me ha dado un puro. Y todas las frases las decía sonriendo. Nunca se le veía triste.”