Un mes sense posar res, massa temps.
El dissabte 19 de desembre la Colla de dolçainers i tabaleters “Els Arreplegats” va celebrar el dinar de Nadal que com ve sent costum comença de forma “sana” i acaba…. com acaba.

Ni el fred ni la pluja van aconseguir suspendre el “II Open de Fronto de la Colla”. Entre tots vam secar la pista de frontó i vam començar el campionat. Al final no va guanyar ningú perque en la final vam perdre l’ultima pilota que teníem i ningú va tindre ganes d’anar a buscar-la, ja portàvem més de 20 viatges al barranc (a qui li corresponga que arregle be la pista de frontó per evitar anar a buscar tantes pilotes al barranc).

Mentres es jugava el campionat, Xusmy Arguiñano i Higini Berasategui preparaven el dinar a la kàbila dels Pirates. Un bon perol de gaspatxos que van ser un plaer per al paladar.
Dinar, gintònic, cotos, gintònic, tocaeta, gintònic, disfressa, gintònic, “El fossar”, “El pub”, “Barbarat”…… ja no escric més, millor mireu les fotos.

Ja feia temps que no escrivia al blog però la falta de temps i moltes voltes la falta de ganes, sempre en l’escusa xixonenca universal “estem de temporà”, no mo permetien.

Hui en el repàs diari que faig a internet m’he trobat en un vídeo que no podia deixar passar, un vídeo de l’any 1972. El vídeo és una gravació conservada a la “Subdirección General de los Archivos Estatales” on trobem al grup de cors  i danses d’aquell temps ballant La Sandinga. Desconec el lloc i la gent que ballava aquell any però intentaré informar-me.

Esta és la definició que ens fa de La Sandinga la persona que ha penjat el vídeo al Youtube: La Sandinga és un tipus de malaguenya que es ballava en rogle, canviant els balladors de parella al finalitzar cada cobla. Va ser estandaritzat per la Secció Femenina de Xixona. La cantadora canta amb un estil distint del que és més habitual sentir, i els balladors ballen amb un estil molt característic xixonenc.

Jo no se si aquest és el ritme correcte però veig que porten un ritme prou ligeret si el comparem en el ritme al que es balla actualment.

Ací teniu el vídeo.

Arranquem en el primer vídeo de molts que segur vos agradaran.

Este és el post de Fabian on el podeu vore i esteu “al loro” perque poquet a poquet aniran apareixent vídeos mes que curiosos.

Video la Puça als 80

Aprofite este post per dir que acabe de passar les 4000 visites al blog. No se si es molt o poquet però per a mi està prou be.

El pròxim dissabte 20 de juny el Grup de Danses de Xixona ens prepara un dia de passar-ho be i de gaudir.  Hi haurà tallers, jocs, tirolina, una barra en cervesa fresqueta (molt important) i per a dinar paella. Els tiquets per a la paella es tindran que traure a la Casa de Cultura com bé explica el cartell.

Vinga, no falteu!

No se qui són però ahí estaven. Dona la casualitat que en el monòleg de Buenafuente nomenava el terró d’alacant i per això li van vindre al cap la quadrilla de xixonencs que estaven allí.

Ací teniu el vídeo, minut 6.

Enguany podem dir que Mentxovellos a muntat de zero a mitja estrella. Ens em superat.

Em tingut “grifo” per l’aigua, café calent, copons de cristall per fer-nos els cubates, un lloc blanet on dormir,  guitarra, etc. Estàvem tant be, que ens vam quedar un dia més.

Anècdotes se’n podrien contar dos mil: la sardina que li va “sentar” mal a Juanito, que tinguérem 7 plàtans per a 8 persones durant 3 dies, els meus ronquits, la destrossa de la Nintendo, la monyica del pis de dalt, la bota del mas de Montse, la cançó de Luis Miguel, la guerra sifó vs botella de sidra i com no les trabucades i els petards.

Donar les gràcies a Montse, Javier, Conchi i “Txeno” per convidar-mos o millor dit aguantar-mos en els seus masos.

Ací teniu les fotos i un vídeo del ratet en el que ens van visitar “Cototet” i “Xusmy” vinguts des de Nutxes.

Una curiositat, la música que sona en els video i que de segur tots coneixeu i heu xiulat alguna vegada es titula “Entry of Gladiators” escrita al 1897 pel músic txec Julius Fucík. Al 1910 el compositor Louis-Phillipe Laurendeau va fer un arranjament de la peça per a banda i la va titular “Thunder and Blazes”.

Mona 2009

Manolo Valero ens mostra el seu saber fer amb la camara de fotos i ens presenta dos fotos nocturnes de l’ermita de Santa Barbara. Dos fotos xulísimes en un joc de colors preciós.

Que pena que aquesta construcció del segle XV estiga tant oblidada i es trobe en les condicions en les que es troba. Aquell famos helicopter va portar el material d’obra però es va oblidar dels obrers.

Fotos de M. Valero

El terró de Xixona ha sigut inclòs en la Guia Repsol dins de “Rutas con Denominacion de Origen 2009“.
Dins del recorregut per Alacant, Xixona, Alcoi sens presenta com “Dulzura universal: Turron de Jijona y Alicante”. En la guia es destaca el Museo del Turron i un lloc que  m’ha sorprés, l’ermita de Sant Sebastià del Rabal.
Crec que es una cosa bona per al poble encara que deuríem d’haver estat ja fa temps.

Més informació:

La noticia al diari Que.es

Enllaç en la Guia Repsol