El blog de Colometa » Pocasustansies

Rouro, rouro, rouro

colometa — Tue, 29 Jun 2010 18:12:10 +0000

Gran moment de l’Ambaixada dels Pirates del 2004 que per un mal entés de l’ambaixador (Pepe “El Campano”) que no sabia exactament el que li deia l’apuntador (Manolo Climent) i que va donar lloc a una expressió “pocasubstancia” que a Fabian i a mi ens va durar unes quantes setmanes.

El que havia de dir era “….raro, raro, raro…” en el to de veu que li va donar per aquell temps Papuchi (El pare de Julio Iglesias) però com Pepe es veu que no seguia molt estes coses, va dir el primer que li va passar pel cap.

Es una pocasubstancia però cada volta que l’escolte em descollone.

Frase original:

Moment ambaixada:

Museum

colometa — Wed, 20 May 2009 17:57:27 +0000

Marxa mora dedicada a José Luis Boti Fuentes de la filà Realistes d’Alcoi i estrenada el 20 d’abril de 2008 en l’ultima entraeta oficial d’eixe any a Alcoi. Va ser interpretada per l’Aliança de Mutxamel en la fila Berberiscos d’Alcoi.

Més que la marxa mora, que a mi m’agrada, el que vull que vegeu es el vídeo en el que es pot escoltar. En el vídeo trobem imatges de les festes d’Alcoi de finals dels 70 si no m’equivoque, on podem vore unes quantes esquadres especials prou curioses i algunes un poc desbarataes, “eran otros tiempos”.

Atenció al minut 3:37, pareix Luis “El lechero” al minut 6:55 en el vídeo que vaig penjar de les festes del 77 .

Tacirupeca jarro (Caperucita roja)

colometa — Fri, 13 Feb 2009 18:13:09 +0000

Jo crec que açò més que contar un conte és falta de faena. Si contar un conte necessita la seua gràcia, imagineu contar-lo dient les paraules del revés.
He trobat dos versions de este conte: la versió “Oficial”, que està ben feta i et fa riure i la versió “Juanito” que et fa riure però es un desastre com un piano.

Versió “Oficial”.

Esta es va fer al programa de Buenafuente de TV3 Un altra cosa. El conte el conta l’humorista Toni Albà (el temps que haurà perdut per memoritzar tota la historieta).

Versió “Juanito”.

Esta versió es va fer en un sopar de La Colla en el restaurant Laguna, antigaVenta Sant Jordi, i es prou diferent a l’oficial. El conte arranca en l’himne de la Canyeta (que no el sap i soles canta una estrofa) després continua en el que es realment el conte (que comença per la mitat, no l’acaba i no se li enten res) i acaba en una versió pocasustancia o com ell diu, porno. Un desastre.