La Mona de 1982

Sempre s’ha dit que no hi han mals mestres sinó mals alumnes i crec que ací no es complix en absolut aquest dit, ni mals mestres ni mals alumnes.
Vora 28 anys ens separen d’aquest vídeo i crec que les coses no han canviat molt, la base és la mateixa. Trobem varies maneres de celebrar els dies de mona però per a mi l’única i autèntica es esta, en el mas i en els amics passant uns dies fabulosos. Açò és com una segona trilogia de l’any després de la de Festes, dissabte, diumenge i dilluns (oficialment la mona deu començar el diumenge però en estos temps al treballar dimarts ho tenim que avançar un dia).
Que algu em diga si existeix una cosa millor que asseure a taula, el foc encés, tallaeta de pa, un capellanet ben torrat i la bota de vi. Qui va inventar açò es mereix un monument.
Ací teniu el vídeo que vull que vegeu. Ens trobem a l’any 1982 al mas de Maribel. Trobem a Maribel fent la paella, als nostres pares volant el catxirulo, moments de rises, jugant en l’aigua del riu. Son moltes les coses que hem fet i aprés, per això vull donar-los les gràcies per ensenyar-mos a viure estos dies de mona d’una manera tan especial.

Cototo Said,
April 2, 2010 @ 16:03
Xe que moneret anaves, i Adrian igual de monyo que ara, res.
Molt bonico el video, me’l he xamat tot. Gracies.
faloco Said,
April 2, 2010 @ 19:22
jaja, sí, Adrianet calvo… I els carrets de xiquets aixina de ferro? Molt xulo