Com tots els anys, ja en son uns quants, no podia faltar la visita a les festes d’Alcoi. Enguany dos dies, el dia de l’entra i el dia dels trons, no se quin em va agradar més.

El dia de l’entra com sempre: matinar, cantuesos, cervesa (que no falte), tocar, no vore la mitat de l’entrà. De l’entrà podem destacar:

La foto en el doble de l’alcalde de Xixona

L’entrevista de la C.O.P.E. a Adrianet

I la carrossa dedicada als terroners en dos guerrers traient una cuita

De l’entra em quede en l’esquadra especial dels Aragonesos i en la peça del capità moro “Santiago Capitan Abencerraje” (vaig tocar en l’esquadra i en el capità moro per això es lo millor de l’entrà).

El tercer dia vam anar Adrianet, Ferretero i jo a tocar en la filà Maseros. A les 17:00 havíem acabat però entre unes coses i altres sens van fer les 4 del matí, coses de ser music. El putxero dels Maseros molt bo. A lo que no estic acostumat es a vore als cambrers de la filà en “pajarita”, falta de costum.

En definitiva, de categoria. Encara em queda per vore la diana del cavallet i l’ambaixada dels Andalusos i Maseros, a vore si l’any que ve puc anar.

Ací teniu algunes fotos, no espereu trobar fotos de les esquadres ni dels càrrecs:

Alcoi 2009

Un video del tercer dia de festes, el dia dels trons

Lo millor de totes les festes, l’arrancà dels andalusos en la diana, la meua debilitat.

Enguany podem dir que Mentxovellos a muntat de zero a mitja estrella. Ens em superat.

Em tingut “grifo” per l’aigua, café calent, copons de cristall per fer-nos els cubates, un lloc blanet on dormir,  guitarra, etc. Estàvem tant be, que ens vam quedar un dia més.

Anècdotes se’n podrien contar dos mil: la sardina que li va “sentar” mal a Juanito, que tinguérem 7 plàtans per a 8 persones durant 3 dies, els meus ronquits, la destrossa de la Nintendo, la monyica del pis de dalt, la bota del mas de Montse, la cançó de Luis Miguel, la guerra sifó vs botella de sidra i com no les trabucades i els petards.

Donar les gràcies a Montse, Javier, Conchi i “Txeno” per convidar-mos o millor dit aguantar-mos en els seus masos.

Ací teniu les fotos i un vídeo del ratet en el que ens van visitar “Cototet” i “Xusmy” vinguts des de Nutxes.

Una curiositat, la música que sona en els video i que de segur tots coneixeu i heu xiulat alguna vegada es titula “Entry of Gladiators” escrita al 1897 pel músic txec Julius Fucík. Al 1910 el compositor Louis-Phillipe Laurendeau va fer un arranjament de la peça per a banda i la va titular “Thunder and Blazes”.

Mona 2009

Molts son els regals i les sorpreses que he vist en les distintes bodes a les que he assistit però com este poquets.
Dissabte 28 de març en la boda de Meri i Raul. Acabem de dinar, ja en els cubates en la ma, i ens donen un gorro en dos plomes que simulava el casc de la filà Cavallers del Cid, ens posem el gorro i arranca la música. Tot era repassar en el meu cap la llista de marxes cristianes per tractar de reconéixer la peça i no hi havia manera, fins que em diuen: “Coloma, esta peça es el regal dels pares i germans dels novios, la marxa es diu Arc i Ballesta“. El pels se’m van posar de punta. L’esquadra d’amics dalt l’escenari, els pares i germans donant-los la peça enquadernà, tots els convidats desfilant. Va ser molt emocionant.

Esta peça va ser escrita per el compositor Oscar Sempere Frances i gravada el dijous previ a la boda (a ultima hora, made in Xixona) per la banda de Xixona.
Encara que l’any passat la capitania de la Canyeta va estrenar peça, a vore si continuem en esta línea i ens animem tots els festers i invertim un poquet en música, sobre tot els càrrecs. Que no siga tot per a menjar i beure.

Arc i Ballesta de Oscar Sempere Frances. Dedicada a Meri i Raul.