Oh noble y bella ciudad que alza su mole amparada por las rocas negruzcas que coronan las ruinas del castillo árabe… Más de una vez, mi humilde pluma cantó la insólita hermosura de ese puñado de casas de color ocre, que tal viejo urbanismo apiñado, es tan entrañable por ser bello como por ser paraje arcaico, en el que vivieron los que nos precedieron en la vida, legándonos arraigadas tradiciones repletas de costumbres ejemplares.

La marcha del tiempo.

Antonio Monerris Hernández

Cronista Oficial de festes de Xixona de 1978.

I que millor manera d’estrenar-me en el blog que amb un vídeo de festes (que estrany, Colometa parlant de festes). Un vídeo que ens porta a l’any 1977, als dies 20, 21 i 22 d’agost. Un vídeo que quan l’acabes de vore penses: “Mare meua com canvia el temps”. En ell voreu infinitat de coses curioses: els homes desfilant agarrats del braç, el castell al pati de les escoles, els verds fent la serp i moltes mes coses que vull que descobriu vosaltres.

Les capitanies les van ostentar els Cavallers del Cid i els Moros Blaus. El capità cristià, Liberato Sanz, fundador dels Cavallers del Cid i fester de l’any de 2005. Del capità moro, després de mirar els programes de 1977 i 1978, no he trobat ni el nom, soles tinc entés que era alcoià. La presidència de l’Associació de festes, que eixe any complia soles dos anys, l’ostentava Francisco Iváñez Verdú “Sisco”.

El vídeo esta gravat en “super 8″ d’ahí la baixa qualitat i la inexistència de so, cosa que no lleva que a mes d’un se li posen els pels de punta.